Une furlane cuintri la vuere e pai dirits des feminis

8 di Març: la storie de medaie d’aur pe Resistence Virginia Tonelli di Cjastelgnûf. Il contribût ae incressite complessive de societât e la lungje strade par rivâ ae paritât

Di passe un secul si ricuarde la zornade des feminis. La fieste dai 8 di Març e à incressût la sô impuartance soredut dal 1975 in ca, di cuant che lis Nazions Unidis a àn declarât l’An internazionâl des feminis e a àn vût impegnât i stâts membris par rivâ ae paritât dai dirits jenfri i doi gjenars.

In Friûl, tiere di emigrazion, par gjenerazions lis feminis a àn vût il dovê di lavorâ, tirâ sù e inscuelâ la fiolance parie cul mandâ indenant la famee cence il jutori dai oms. I lôr sacrificis a àn fat in maniere di mantignî la economie, la culture, la lenghe, in sumis la identitât e la vite dai nestris paîs.

Il contribût des feminis ae incressite complessive de societât al è stât regjistrât in ogni cjamp dal savê e des ativitâts. In ogni altri articul di cheste pagjine o citìn l’esempli in leterature.

Jenfri dutis lis feminis furlanis che a àn dedicât la lôr vite pe afermazion de democrazie, de pâs e dal ricognossiment de pari dignitât di ducj i individuis, o fasìn il non di Virginia Tonelli, medaie di aur de Resistence, nassude a Cjastelgnûf tal 1903 e copade dai naziscj su la fin di Setembar dal 1944 te Risere di Sante Sabe.

Virginia Tonelli, cressude intune famee puare e restade vuarfine ancjemò zovine, e lavorà in Friûl e a Vignesie, po dopo e le in France, dulà che si zontà ai grups antifassiscj e dulà che si maridà cun Pietro Zampollo, un combatent in Spagne che al fo ferît e, daspò jessi tornât te sô patrie, impresonât e confinât.

Tornade in Italie sul finî dal 1942, Virginia e organizà la proteste des feminis dal so paîs cuintri de vuere: tal Jugn dal 1943, dopo di une manifestazion di proteste, e fo arestade a Cjastelgnûf e metude in preson a Pordenon. Cul sdrumâsi dal fassisim, e aderì ae Resistence cul non Luisa e, adun cun Paola (Jole De Cillia) e Irma (Regina Franceschino), e metè in pîts i Gruppi di difesa della donna, che a mantignivin la assistence sanitarie ai ferîts, a judavin lis fameis dai muarts in vuere e dai depuartâts, a tignivin i leams come stafetis e a fasevin azions di propagande.

Chestis clapis, che a rivarin a vê fintremai 500 adesions, a sostignivin un program une vore indenant par chei timps: un salari compagn a chel dai oms, la assistence tai mês subit prin e dopo dal part, la pussibilitât di podê vê puescj di vore in cualsisei implei e no dome ta chês voris mancul cualificadis.

Chescj dirits, adun cun chel dal vôt feminin, si ju rivarà a otignî tal dopovuere.

Magari cussì no, Virginia Tonelli no rivà a viodiju realizâts. Arestade a Triest cun intor materiâl di propagande adun cun Wilma Tominez (depuartade daspò a Auschwitz), e patì lis torturis cence dâ fûr un non e le a sparî tal unic for di cremazion in Italie. (g.m.)

Riproduzione riservata © Messaggero Veneto